El joc lliure per prendre decisions
Xavier Becerra Ortega • 31 d’agost de 2018
Gràcies a la meva professió i que també sóc pare de dos fills veig de ben a prop la realitat que envolta als nostres infants des de dos punts de vista: a casa i a l'escola.
Són dos contextos diferents, massa en ocasions, tot i que coincidireu amb mi els lectors que haurien de tenir moltes coses en comú. Sabem que l'educació d'un nen és un conglomerat d'experiències i vivències en diferents contextos i entorns que conformen la personalitat, ajuden als nanos a desenvolupar habilitats i estratègies i que sobretot els posen a prova pel que fa a la presa de decisions. Així doncs, els dos contextos que apuntava haurien d'intentar oferir situacions per aconseguir aquest desenvolupament dels infants.
Avui, em centraré en quin hauria de ser el paper de les famílies per poder contribuir amb èxit en aquest desenvolupament. És evident que podríem començar a detallar quins són els aspectes que cal treballar a casa (hàbits, límits, normes, seguretat personal, educació emocional...), però avui m'agradaria plantejar una situació que podria ser perfectament real per després poder-la comentar.
SITUACIÓ REAL
La Clàudia és una nena responsable, organitzada que li agrada molt anar a l'escola. A més treu bones notes i no només en algunes assignatures sinó que treu bones notes en general, és la primera de la classe. És bona dibuixant, fent educació física, és ràpida en càlcul mental i entén fins i tot els problemes. Uaau!! a l'hora del pati sempre té algú amb qui jugar i és capaç d'adaptar-se al joc que juguen els seus companys. Mai no li falta de res, a casa té de tot i els seus pares i la seva germana se l'estimen molt.
Té la setmana molt plena, ja que a part d'anar a l'escola fa música 2 dies a la setmana, fa dibuix un parell de dies més i encara té temps per fer 2 dies d'handbol. Els seus pares sempre han pensat que fer activitats extraescolars li aniran molt bé a la Clàudia i ella s'ho passa bé fent-les. Quan arriba a casa, si té alguna cosa de deures la fa, llegeix una mica i després ja és hora de sopar. Sopa amb els pares i la seva germana i quan acaba mira una estoneta la tele i se'n va a dormir. Els caps de setmana també solen estar força plens: partit d'handbol, audició de música, anar a veure un espectacle...
COMENTARI
D'entrada la situació ens sembla força ideal, una nena molt complerta, amb bones notes i sense aparents problemes i a més amb bones capacitats per activitats populars com l'esport, la plàstica i la música. Molts pares que acaben de tenir un fill o que estan en camí de fer-ho signarien perquè el seu fill o filla sigués així, segur! I encara diré més tot i ser un cas hipotètic molts de vosaltres heu vist reflexat amb aquesta situació el vostre fill o filla.
Un dia de la Clàudia com podem llegir entre línies és atrafegat, 100% organitzat i amb poc marge per poder prendre decisions. La Clàudia esta immersa en una rutina des que es lleva fins que se'n va a dormir, no té temps per pensar què li agradaria fer en moments concrets, ja que no els té, i a més veu normal que els altres (els seus pares) decideixin per ella quines activitats extraescolars fer. Hem convertit doncs la nostra filla en una nena molt complerta acadèmicament parlant, amb habilitats per l'esport, la música i la plàstica però també hem convertit a la Clàudia en una persona conformista, que no té necessitat de prendre decisions pel seu compte i que mai ha hagut d'aprendre a gestionar el seu temps lliure.
Això passa molt actualment i sense voler creem màquines de rutina. Sí, és cert que hi ha màquines més precises que d'altres continuant amb la metàfora. Però estem en una societat on estem massa acostumats a prendre les decisions que no ens toquen i sí que toquen al nostre fill o filla.
L'única manera que aquest aprengui a prendre decisions és fent que en pregui, és a dir possibilitant-li situacions que ell hagi de decidir, equivocar-se, tornar a decidir fins a trobar la peça que fa encaixar el trencaclosques per resoldre aquella situació, tan sols així entendrà que prendre decisions és una de les coses més importants per desenvolupar-se amb èxit en aquesta societat. Tenir esperit crític, saber discernir entre informacions diferents, tenir opinió i saber-la transmetre esdevenen aspectes molt més importants que no unes simples notes acadèmiques, que desgraciadament són les úniques que moltes vegades ens volen fer entendre que són les importants.
Així doncs... com podem ajudar-los?
Sabeu que sóc un amant del joc, de qualsevol tipus. de taula, d'exterior, d'interior, tan és. El joc és un recurs fantàstic. Posa a prova a una persona per complir un objectiu, però amb un element imprescindible per garantir-ne l'èxit, que no és altre que la motivació. El joc pot permetre al nen que prengui decisions, però també pot ser un joc amb una reglementació molt estricta on el nen tingui molt poc marge de maniobra i per tant la presa de decision sigui pràcticament nul·la.
El joc que volia apuntar avui és el JOC LLIURE. Aquest joc és el que els nens utilitzen per ocupar un temps lliure, és a dir aquell espai en que no tenen res a fer i tenen la llibertat per decidir què poden fer.
Què farà un nen que no està acostumat a tenir temps lliure?
Un nen que no està acostumat a gestionar aquest temps difícilment sabrà prendre decision de què fer. Moltes vegades recorrerà a jocs que ja coneix perquè li donen la seguretat i el marc per desenvolupar-se. Li costarà molt ser imprudent i deduir què passarà si fem aquest joc o en fem un altre. Li costarà veure quines conseqüències portarà fer una cosa o una altra.
Un nen que està acostumat a gestionar aquest espai, en canvi, tindrà estratègies per poder dissenyar, crear o ve simplement reproduir situacions en les que ell recorda que s'ho ha passat bé. Quan un s'ho passa bé fent una activitat es mostra content, feliç, en definitiva ple. Si un nen està acostumat a avorrir-se, tindrà l'oportunitat de triar i escollir allò que vol fer per fer passar aquell avorriment.
En definitiva, la gestió del temps lliure proposa al nen situacions i vivències on ha de prendre decisions de com omplir aquest temps, ja sigui individualment, en parella o en grup. Quan posem en situació als nanos per primera vegada tendiran com deia paràgrafs més amunt a reproduir esquemes que els han fet passar una bona estona però sense introduir-ne gaire canvis, però a mida que van gestionant aquest espai, desenvoluparan habilitats i estratègies per fer del joc cada vegada un espai més ric i profitós.
I quin és el paper dels pares aquí?
Doncs el paper dels pares primer de tot és permetre que tinguin aquest espai. Deixar que gaudeixin d'espais morts, sense res planificat ni estructurat. Observar i conèixer les necessitats dels nostres fills: què els hi agrada fer, amb quins tipus de joc se senten més identificats, ... Això de ben segur ens proporcionarà informació de com preparar l'espai si és que veiem que el nostre fill ho necessita. L'ideal serà no preparar res, però a vegades és útil començar preparant algun material que estigui a l'abast d'ells perquè manipulin, experimentin i comencin a prendre decisions.
Una vegada ha iniciat la gestió d'aquest temps ens hem de retirar i observar, però amb cautela que no vegin que ho fem. Hem de veure què fan, però sense intervenir-hi, ja que trencarà tota la vivència del moment. La nostra intervenció pot produir deixar de jugar o modificar coses que ells no haurien fet i per tant hem d'intentar no fer-ho. Només haurem d'intervenir en cas de conflicte, en cas que l'activitat generada la veiem perillosa o en el cas que sobrepassi aquells límits que les dues parts coneixem.
En conclusió
El joc lliure entès com el recurs utilitzat en l'espai de temps que no hi ha res planificat serà una eina imprescindible per iniciar la presa de decisions que aniran sent més complexes a mida que el nen vagi creixent i vivenciant aquesta gestió. Quan aquesta gestió és compartida la presa de decisions augmenta a marxes forçades perquè hi ha d'haver acord, han d'opinar, escoltar i fer-se escoltar i sobretot han de ser capaços de raonar el perquè d'una opció o d'una altra. Un nen que sap jugar, entén el joc com un niu de possibilitats i a l'escola hi gaudeix, com en altres contextos. Un nen que no en sap, en canvi, necessita que li diguin què ha de fer i per tant li costarà molt entrar en el món de la presa de decisions.
El curs escolar 24-25 ja ha començat i el meu primer post del curs té l'objectiu de posar sobre la taula una sèrie de recomanacions per optimitzar la col·laboració que podem fer des de casa a la tasca que es dur a terme a l'escola. Col·laborar amb la tasca de l'escola des de casa és molt beneficiós per als nens i ajuda a reforçar el que aprenen a classe. Aquí tens algunes maneres de fer-ho: 1. Crear un ambient d'estudi adequat: Assegura't que els nens tinguin un espai tranquil i ben il·luminat per fer els deures. Això els ajudarà a concentrar-se millor. 2. Establir una rutina: Ajuda els nens a establir una rutina d'estudi diària. Això inclou tenir un horari fix per fer els deures i repassar el que han après a l'escola. 3. Participar en les activitats escolars: Participa en les reunions de pares, activitats i esdeveniments de l'escola. Això demostra als nens que valores la seva educació i estàs implicat en el seu aprenentatge. 4. Repassar el que han après: Pregunta als nens sobre el que han fet a l'escola i revisa els seus deures. Pots ajudar-los a entendre millor els conceptes que els costen més. 5. Fomentar la lectura: Estimula els nens a llegir a casa, tant llibres relacionats amb el que aprenen a l'escola com altres llibres que els interessin. La lectura millora la comprensió i les habilitats lingüístiques. 6. Utilitzar recursos educatius: Hi ha moltes eines i recursos en línia que poden complementar l'aprenentatge escolar. Jocs educatius, vídeos i aplicacions poden fer l'aprenentatge més divertit i interactiu. 7. Comunicar-se amb els mestres: Mantén una comunicació oberta amb els mestres. Pregunta com pots ajudar des de casa i si hi ha àrees on el teu fill o filla necessita més suport. 8. Fomentar la responsabilitat: Ajuda els nens a ser responsables dels seus deures i treballs. Això inclou ensenyar-los a planificar el temps i a completar les tasques a temps. Aquestes accions poden tenir un gran impacte en l'educació dels nens i enfortir la connexió entre l'escola i la la llar. RECOMANACIÓ ESPECIAL I MOLT INTERESSANT Per altra banda, us vull fer arribar una recomanació per als més petits de la casa. L'inici de l'escola per els més petits esdevé un canvi que cal acompanyar-lo de forma respectuosa i conscient. L'estiu, proporciona a les famílies espais que durant l'any són difícils de trobar i aquest fet, fa que el vincle entre els fills i la família es faci més fort. Quan comença l'escola, tot torna a la "normalitat" i aquest tornar a la rutina fa que costi trobar espais de compartir, tot i que és imprescindible de buscar-los i sobretot, trobar-los. Un d'aquests espais és abans d'anar a domir, quan ve la tornada a la calma. En aquest moment, s'inicia una rutina ben especial que moltes vegades inclou un conte, ja sigui físic o simplement narrat. Els mil colors del fil invisible (B de Blok) , és un conte il·lustrat que parla del vincle i que important és cuidar-los i sobretot valorar-los. Aquests dies fer aquestes lectures amb els vostres fills pot esdevenir un espai que permeti als nostres fills i filles comprendre que el vincle va molt més enllà d'estar junts físicament parlant, i per tant, que tot i que el pare i la mare ens deixin a l'escola i després marxin, no ha de tenir una connotació negativa. Som-hi doncs? Ens hi atrevim a prendre la iniciativa? Que tingueu una bona entrada de curs a tots i totes!
César Bona, mestre i escriptor, ens ofereix una bibliografia ben interessant per tal de posar sobre la taula aspectes de l'educació que ens preocupen i que cal atendre. Us animo a llegir-lo.
Els beneficis dels jocs de taula són molts i en aquesta entrada vull compartir-vos alguns d'ells.
Catan, també conegut com "The Settlers of Catan" (Els colonitzadors de Catan), és un joc de taula creat per Klaus Teuber. És un joc de civilitzacions i estratègia que es juga amb 3 a 4 jugadors, encara que algunes expansions permeten més jugadors. L'escenari del joc es desenvolupa en una illa imaginària, Catan, on els jugadors representen colons que competeixen per colonitzar i desenvolupar la terra. L'illa es compon de diferents tipus de terrenys, com camps, pastures, boscos, muntanyes i camps de fang. Cada tipus de terreny produeix recursos diferents: gra, llenya, argila, pedra i xais. L'objectiu del joc és acumular punts construint colonies, carreteres i altres estructures. Els jugadors negocien entre ells per intercanviar recursos i utilitzen els seus recursos per construir carreteres que connectin diferents punts de l'illa, colonies per establir-se en els creus dels camins i ciutats per millorar les colonies existents. També poden construir les rares cartes de desenvolupament, que poden proporcionar punts addicionals o avantatges estratègics. Catan és conegut per la seva jugabilitat, estratègia i la interacció entre jugadors mitjançant el comerç i la negociació. És un joc que combina la planificació a llarg termini amb la capacitat d'adaptar-se a les decisions dels altres jugadors, el que el converteix en un clàssic dels jocs de taula moderns. En conclusió, el Catan esdevé un d'aquells jocs imprescindibles a totes les llars, assegurant grans estones en família o amb amics jugant, negociant i establint vincles. A més ens permet compartir estones entre diferents generacions i això, de ben segur és motiu de grans aprenentatges. El joc de taula esdevé un recurs de molta qualitat pel que fa a la tasca educativa, ja sigui des de l'escola o des de casa i a mida que passa el temps, encara va agafant més valor. Les consoles, els ordinadors, els mòbils esdevenen protagonistes en el temps de lleure dels nostres infants i adolescents, però cal buscar alternatives a que aprenguin a gaudir amb altres recursos i allò que aporta el joc de taula esdevé un estímul meravellós per generar-los curiositat. No desaprofitem aquesta font! Us comparteixo un enllaç amb més informació del joc i també un altre amb jocs de taula de característiques semblants. Catan, joc de taula en català. (Aprofiteu l'oferta que hi ha ara a la setmana del Black Friday) Proposta d'altres jocs de taula A jugar s'ha dit!
Aquest és un llibre que m'apassiona i que és un dels protagonistes més importants a totes les llars i també a les escoles i avui volia dedicar aquestes línies a aquest meravellós conte il·lustrat. Explorant les Emocions amb "El Monstre de Colors" de Anna Llenas *El Monstre de Colors* de Anna Llenas és molt més que un simple llibre infantil; és una eina educativa que guia als nens a través de l'emocionant viatge de l'autodescobriment emocional. Publicat el 2012, aquest llibre ha captivat les mentides dels petits lectors amb la seva història simple i les seves il·lustracions encantadores, tot mentre aborda les complexitats de les emocions de manera accessible. Una Introducció Colorida La primera trobada amb el monstre protagonista obre la porta a un món de colors i emocions. A través d'il·lustracions vibrants i expressives, els lectors són introduïts a un monstre que es veu abrumat per un enrenou de colors. Aquesta confusió inicial ofereix una oportunitat única per a la narrativa visual, ja que el monstre comença a descobrir i ordenar les seves emocions. Resum del Llibre: Pintant amb Emocions La narrativa segueix el monstre a mesura que experimenta amb diferents emocions. Cada emoció està associada amb un color específic, permetent als nens identificar i reconèixer els seus propis sentiments. Des del vermell de la ràbia fins al blau de la tristesa, el llibre proporciona una paleta emocional que els nens poden començar a explorar. L'encant de les Il·lustracions Una de les característiques més destacables del llibre és, sens dubte, les il·lustracions imaginatives d'Anna Llenas. Les imatges no només acompanyen la història, sinó que també serveixen com a eina educativa. Cada expressió del monstre està detalladament capturada, permetent als nens observar i comprendre les subtileses de les expressions emocionals. Objectius Educatius: Aprenentatge Divertit i Significatiu Aquest llibre no només proporciona una experiència de lectura divertida, sinó que també ofereix una manera efectiva d'introduir els nens a la gestió emocional. Mitjançant la identificació de colors amb emocions, el llibre crea una base perquè els nens puguin expressar i comunicar els seus sentiments amb més facilitat. Recepció del Públic i Crítiques Des de la seva publicació, *El Monstre de Colors* ha estat aclamat pel públic i els crítics per la seva capacitat de connectar amb els joves lectors. Molts pares i educadors destaquen la seva utilitat com a eina pedagògica, ajudant els nens a desenvolupar la consciència emocional d'una manera divertida i accessible. Adaptacions i Ús Educatiu Continuat El llibre ha generat activitats i adaptacions educatives, com jocs i materials addicionals, que amplien la seva utilitat més enllà de les seves pàgines. Això ha afavorit la seva inclusió en programes educatius i tallers centrats en el desenvolupament emocional dels nens. Conclusió: Un Viage Educatiu i Emotiu En resum, *El Monstre de Colors* no només és un llibre entretingut per als nens, sinó una eina educativa poderosa per ajudar-los a comprendre i articular les seves emocions. A través del joc de colors i la narrativa encantadora, aquest llibre de Anna Llenas perdura com una influència positiva en el desenvolupament emocional dels petits lectors. Amb la seva capacitat per connectar amb els nens de tot el món, és un clàssic modern que continuarà inspirant i ensenyant les generacions futures sobre les meravelles de les emocions. Diferents formats "El monstre de colors" el podem trobar en diferents formats que permeten interaccionar de forma diferent amb aquest conte que ja és un clàssic. Format Pop-up El Monstre De Colors (Emociones, Sentimientos, Autoconocimiento, Autoestima) (Edición catalana) El Monstre de Colors. Doctor d'emocions (Edició catalana) És d'aquells regals que mai fallen, ja que acaba esdevenint un llibre que marca una bonica època. Us convido, doncs, a viure l'aventura amb aquells que més estimeu. Bona lectura i bona aventura!
"Dixit" és un joc de cartes preciós, simple i imaginatiu que desperta la creativitat i la capacitat de narrar històries. Els jugadors es turnen per ser el narrador, seleccionant una carta de la seva mà i donant una pista o frase relacionada amb ella. Els altres jugadors trien cartes de les seves mans que creguin que coincideixen amb la pista, i totes les cartes es barregen i es revelen. Després, els jugadors voten per endevinar quina carta creuen que és del narrador. El joc fomenta el pensament abstracte, ja que l'objectiu és que alguns, però no tots, els jugadors endevinin la carta correcta. És un joc encantador que combina estratègia, intuïció i creativitat.
Els contes il·lustrats són una manera meravellosa de gaudir de la literatura i l'art alhora. Aquí teniu algunes recomanacions de contes il·lustrats que us poden interessar: 1. "El petit príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry: Aquest conte clàssic està acompanyat d'il·lustracions de l'autor mateix i presenta una història captivadora sobre l'amistat i la innocència. 2. "El libro negro de los colores" de Menena Cottin i Rosana Faría: Aquest llibre és una experiència única, ja que explora els colors mitjançant il·lustracions tàctils i un text en braille, fent-lo accessible per a persones amb discapacitat visual. Les imatges estan en negre i il·lustrades amb relleus que representen textures i objectes. Aquesta obra no només ensenya sobre els colors sinó que també promou la inclusió i la diversitat. És una lectura emocionant i educativa que pot ser apreciada per persones de totes les edats. 3. "El grúfalo" de Julia Donaldson i Axel Scheffler : Aquest conte il·lustrat és una història brillant sobre un ratolí petit i astut que, a través de la seva intel·ligència, es manté segur en el bosc, fins que es troba amb uns animals que volen menjar-lo. Les il·lustracions de Scheffler complementen a la perfecció la narrativa enginyosa de Donaldson. Aquesta és una obra estimada per nens i adults, i va ser guardonada amb diversos premis literaris. És una lectura encantadora i enginyosa que pot ser apreciada per a tota la família. 4. "El llibre de la selva" de Rudyard Kipling: Aquesta obra clàssica inclou moltes il·lustracions encantadores i narra les històries de Mowgli i altres animals de la selva. 5. " Ratones de la casa" de Arnold Lobel: Aquest llibre és una col·lecció de contes breus que exploren les vides d'una família de ratolins que viuen en una casa en un jardí. Cada conte presenta una petita aventura o una lliçó de vida, i les il·lustracions de Loel són encantadores i detallades. 6. "El jardí secret" d'Frances Hodgson Burnett, amb il·lustracions de Inga Moore: Aquesta edició il·lustrada d'aquesta novel·la clàssica és un veritable tresor, ja que les il·lustracions complementen a la perfecció la història de la petita Mary Lennox. 7. "El conillet que volia dormir" de Carl-Johan Forssén Ehrlin: Aquest conte il·lustrat és una eina meravellosa per ajudar els nens a relaxar-se i a preparar-se per anar a dormir. La història segueix les aventures d'un conill que vol anar a dormir i és acompanyada de suggeriments i tècniques perquè els nens es calmin i es quedin adormits. Les il·lustracions són dolces i tranquil·litzadores. Aquest llibre és conegut per ser una eina útil per als pares a l'hora d'establir una rutina de son efectiva i pot ser especialment útil per a nens petits que poden tenir dificultats per anar a dormir. Tan sols és un recull de 7 contes, evidentment la llista pot ser infinita i de fet ja estic preparant un nou recull. Accepto propostes de contes que inspirin i eduquin. Accedint a aquest enllaç descobrireu nous títols.
La girafa Sophie , també coneguda com a Sophie la girafe, és una joguina per a nadons molt popular i reconeguda arreu del món. Aquí tens alguns detalls sobre la girafa Sophie: Pel que fa al disseny, la girafa Sophie és un joc de goma natural amb forma de girafa. Té coll llarg, potes primes i taques fosques al seu cos. Està dissenyada per ser fàcil d'agafar i sostenir per les petites mans dels nadons. Està feta de cautxú 100% natural derivat de la saba de l'arbre Hevea. És un material segur i no tòxic per als nadons. A més, la pintura utilitzada en la girafa Sophie és a base d'aigua i no conté substàncies nocives. Està dissenyada per estimular els sentits dels nadons. Les seves taques fosques i contrastants, així com la seva textura suau, ajuden a captar l'atenció visual i tàctil dels nadons. A més, té un suau xiulet que pot ajudar a estimular l'oïda dels nadons. Una de les característiques més destacades de la girafa Sophie és que és un joc popular per alleujar el procés de dentició dels nadons. Les seves potes i coll són suaus i flexibles, el que permet als nadons mossegar i mastegar-los per alleujar les molèsties a les genives durant la dentició. La girafa Sophie s'ha convertit en una joguina imprescindible de molts pares i nadons durant dècades a causa del seu disseny atractiu i del seu enfocament en el desenvolupament sensorial i la dentició. Actualment hi ha diferents formats de la Girafa Sophie per tal d'atendre les diferents necessitats dels nostres nadons.
Els jocs de taula són una excel·lent manera d'entretenir i ajudar a desenvolupar les habilitats dels nens. Aquí tens una llista de jocs de taula recomanables per a nens: Monopoly Junior : Aquesta versió simplificada del clàssic joc de Monopoly està dissenyada per a nens a partir de 5 anys. És una manera divertida d'introduir-los en el món dels jocs de taula i ensenya conceptes bàsics de comptabilitat i presa de decisions. Scrabble Junior: És una versió adaptada del popular joc de paraules Scrabble. Està dissenyat per a nens a partir de 5 anys i ajuda a desenvolupar les seves habilitats lingüístiques i de lletres. Les paraules es formen a partir de fitxes amb lletres i imatges. Carcassonne: Aquest joc de construcció de ciutats és adequat per a nens a partir de 7 anys. Els jugadors han de construir paisatges amb fitxes de terreny i col·locar-hi meeples per guanyar punts. És un joc estratègic que fomenta la planificació i la presa de decisions. Dixit: És un joc de narració i deducció adequat per a nens a partir de 8 anys. Cada jugador ha de triar una carta amb una imatge i crear una frase que la descriu. Els altres jugadors han d'endevinar quina és la carta original. És un joc creatiu i imaginatiu. Ticket to Ride : Aquest joc de taula estratègic és adequat per a nens a partir de 8 anys. Els jugadors han de connectar ciutats amb trens i completar rutes per guanyar punts. És un joc que fomenta la planificació, l'estratègia i el reconeixement geogràfic. Catan Junior : És una versió adaptada del popular joc de taula Settlers of Catan. Està dissenyat per a nens a partir de 6 anys i introdueix conceptes de negociació, construcció i gestió de recursos. És un joc enginyós i entretingut. Laberint Màgic : És un joc de taula de trencaclosques adequat per a nens a partir de 6 anys. Els jugadors han de moure els murs del laberint per trobar el camí cap als objectes màgics. És un joc que fomenta la concentració, la lògica espacial i la resolució de problemes. Aquests són només alguns exemples de jocs de taula recomanables per a nens. Hi ha una gran varietat de jocs disponibles en el mercat adaptats a diferents edats i interessos. És important triar un joc adequat per a l'edat del nen i assegurar-se que sigui divertit i educatiu al mateix temps. Som-hi, juguem?
El covid19 obliga a replantejar la professió de mestre i l'escola